Huí ha mort una vida, ha mort una llum, ha mort la vela major del vaixell columbretes. S'ha obert la tenebra, la oscuritat, els nostres vestits es plenen de llàgrimes i el cel s'inunda de negror quan et pensa. Vas ser el capità de moltes rialles, la figura d'aquell malnom, la xarxa que agafa el baló quan n'entra, la tinta d'aquest bolígraf que et recorda. Ens has deixat un buit implenable, un sentiment de soledat davant del teu nom. Sé que d'alguna manera estàs a prop nostre, pot ser agafant-nos la mà i acarician el nostre ser per a que no caigam, per a no sofrir pel teu esperit, pot ser ens susurres paraules que no facen atemorir.
Tan lluny et sentim com tan a prop has estat, perque les persones que marquen senyals i ens han fet somiar alguna volta, no mai s'obliden, i el teu record clava la seua empremta fortament dins dels nostres camins.
Per sempre , Don Manuel Miralles, DEP
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario