Lola, per molts anys.

Dues síl·labes que obrin comportes a un món diferent, al teu paradís, a eixe paisatge que has volgut compartir amb mi.
Ets com un mar on hi poden viure milions d'espècies on saben que no mai moriran, ets eixe desig de voler tenir-te per sempre, ets màgia pura.
Caragolets daurats com la corona de la teua verge, rostre viu per dins i treballat per fora, un cos fort,ara dèbil com ossets de cristall, que han viscut les mil batalles que va guanyar Tirant lo Blanc, mans construides de ternura, aquesta és l'imatge d'una musa com tu per fora.
I si se n'adentrem dins,camins, rius cabalosos, llacs,boscos,muntanyes i agua beneida et composa tot el ser.
He aprés perque tu m'has ensenyat el valor de les idees més embolicades d'aquesta vida que juntes vivim. Des de menuda, des que era una rateta que no alçava un pam sobre la cera del teu carrer, m'has protegit, m'has abraçat sense temors i m'has pegat algun calpiçot sense mans, per ensenyar-me la doctrina d'aquest món.
No hi ha sonits que puguen reproduir la teua presència, no hi ha vent que bufe al teu costat, no hi ha sol que reflectisca un raig tan fort com brilles tu. Ets capaç d'il·luminar una nit fosca sense lluna, capaç de parar un volcà en erupció i de fer-lo tornar a ebullir en un petit instant.
Iaia, la meua iaia, aquesta protagonista d'històries simples que es fan complexes, t'enoyore només pel fet de pensar-te i em senc com au al manantial on no hi corre aigua gelada per beure. Sense tu no imagine un demà,i no hi ha més por, com la por que tinc per perdre't i tornar-hi a veure aquest rostre descrit per mi, per la teua neta, per aquesta boja d'amor per la teua saviesa, per la boja que et tira en falta quan està al teu costat.
Espere,Lola,que sigues aquí, per molts anys.