El meu cor bategava
com si volguera saltar l'abisme del meu cor,
els meus ulls melosos et cercaven
per tots els obcurs racons.
Recorde que caminava
poc a poc cap al nostre tro,
on tu m'esperaves assegut,
acariciant lentament els segons.
El vent ens acompanyava
removent els nostres cabells ben fort,
els nostres cosos es banyaven
d'inseguretats i temors.
A poc a poc la llum daurada
volgué agafar-nos pel llom,
i així els dos ens miràrem
refugiant-nos en un dolç petó.
Recorde que em besaves
i em sentia regina del món,
em feies ama dels teus abraços
desprenent-me el teu calor.
Al fi els nostres cors quedaren
lligats amb llaços d'amor,
fent un nuc als dos extrems,
per lligar-nos ben fort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario