Sandra.

Fa 17 anys un regal va caure del cel,una llàgrima va saber sobreviure en la galta del desamor,la brisa del mar mediterrani bufava fort,i per supost,vas nàixer tu.
No saps quin encant té el dia 31 de març cada any,quin xiuxiueig em regala la vida en sentir-te,quins records venen al meu cap en pensar-te.
Records que embruixen...vols que fem un xicotet viatge per les nostres vides?
Agafant-me de la maneta estàs ara mateixa,duent-me fort pel pati xicotet del col·legi per a que no ens puga agafar el bou,no vols perills per a mi. Rient anem a la font on peguem mes d'un glop que ens sap a la millor glòria que pugues imaginar. De sobte em trobe aseguda al teu costat mentre bufes les veles del teu huité aniversari,que ratetes erms tots en eixos temps! Puc veure'ns ens les excursions, pasejant per la nostra ciutat , juntes en totes les festes que existeixen al món... ara puc sentir com les rialles s'apoderen de totes les aules de l'ESO quan nosaltres dos hi som allí presents.
Espera! Un sonit deliciòs es va apoderant de la meua oïda,saps què és? Ets la meua guitarra,ets la teua veu! Som les dos juntes fent nostra una cansó,expresant el que voliem dir a tots aquells que ens van fer feliços el dia de la graduació,Sandra! Som tu i jo juntes de nou.
No sé continuar,són tants records i tants els minuts que em passat acariciant juntes, tants els abraços i els besos que li em regalat al vent,tantes les mirades que ens feien còmplices, tantes les rialles, perque si tu i jo podem estar saciades d'alguna cosa són de les rialles!.
Es que ets la meua joieta,eixe diamant que guarde fort dins d'una caixa forta on ningú el pot robar, ets eixes ganes loques de riure sense parar,eixe vol màgic d'aquella papallona que vam veure juntes al pati del col·legi volar,ets eixa màgia que em manté viva,ets tu,només tu.
Per tot el que em viscut,per tot el que ens queda i per tot el que ets capaç d fer-me sentir amb eixos ullets blaus,et dic que mai es trencarà la cadena que ens unís,perque açò és tan fort,que ni el gegant més poderòs pot separar la nostra amistad. Perque eres una montoliu,i com diu el teu cosí,eres una fiera...i así estaré jo sempre per fer-te traure les garres i lluïtar contra totes aquelles batalles que se'ns planten al davant.
Et vuic molt Sandra.